| [ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
| [ < Alteracions accidentals ] | [ Amunt : Escriptura de notes ] | [ Modificació de diverses notes a l’hora > ] |
Noms de les notes en altres llengües
Hi ha conjunts predefinits de noms de notes i les seves alteracions per a algunes llengües a part de l’anglès. La selecció de la llengua dels noms de les notes se sol fer al principi del fitxer: l’exemple següent està escrit utilitzant els noms italians de les notes:
\language "italiano" \relative { do' re mi sib }
Les llengües disponibles i els noms de les notes que defineixen són els següents:
Llengua
Nom de les notes
nederlands
cdefgabesb
catalào
catalan
doremifasollasibsi
deutsch
cdefgabh
english
cdefgabf/b-flatb
españolo
espanol
doremifasollasibsi
français
doré/remifasollasibsi
italiano
doremifasollasibsi
norsk
cdefgabh
portuguêso
portugues
doremifasollasibsi
suomi
cdefgabh
svenska
cdefgabh
vlaams
doremifasollasibsi
A més dels noms de les notes, els sufixos de les alteracions poden també variar depenent de la llengua:
Llengua
sostingut
bemoll
doble sostingut
doble bemoll
nederlands
is
es
isis
eses
catalào
catalan
d/s
b
dd/ss
bb
deutsch
is
es
isis
eses
english
s/-sharp
f/-flat
ss/x/-sharpsharp
ff/-flatflat
españolo
espanol
s
b
ss/x
bb
français
d
b
dd/x
bb
italiano
d
b
dd
bb
norsk
iss/is
ess/es
ississ/isis
essess/eses
portuguêso
portugues
s
b
ss
bb
suomi
is
es
isis
eses
svenska
iss
ess
ississ
essess
vlaams
k
b
kk
bb
A l’holandès, aes es contrau com as, però les dues
formes s’accepten al LilyPond. De forma semblant, s’accepten tant
es com ees. Això s’aplica també a
aeses / ases i a
eeses / eses. A vegades es defineixen
sols aquest noms abreujats als fitxers de llengua corresponents.
\relative c'' { a2 as e es a ases e eses }
Algunes músiques utilitzen microtons les alteracions dels quals són fraccions d’un sostingut o bemoll ‘normals’. La taula següent relaciona els noms de les notes per a les alteracions d’un quart de to en diferents llengües; aquí, els prefixos semi- i sesqui- respectivament signifiquen ‘mig’ i ‘u i mig’. Les llengües que no apareixen a aquesta taula no aporten encara noms especials per a les notes.
Llengua
semi-sostingut
semi-bemoll
sesqui-sostingut
sesqui-bemoll
nederlands
ih
eh
isih
eseh
catalào
catalan
qd/qs
qb
tqd/tqs
tqb
deutsch
ih
eh
isih
eseh
english
qs
qf
tqs
tqf
españolo
espanol
cs
cb
tcs
tcb
français
sd
sb
dsd
bsb
italiano
sd
sb
dsd
bsb
norsk
ih
eh
issih/isih
esseh/eseh
portuguêso
portugues
sqt
bqt
stqt
btqt
suomi
ih
eh
isih
eseh
svenska
ih
eh
issih
esseh
vlaams
hk
hb
khk
bhb
Gairebé totes les llengües presentades aquí estan associades comunament amb la música clàssica occidental, també coneguda com Període de la pràctica comuna. Malgrat això, també estan contemplades les altures i els sistemes d’afinació alternatius: vegeu Notació comuna per a músiques no occidentals.
Vegeu també
Glossari musical: Pitch names, Common Practice Period.
Referència de la notació: Notació comuna per a músiques no occidentals.
Fitxers instal·lats: ‘scm/define-note-names.scm’.
Fragments de codi: Pitches.
| [ << Notació musical ] | [Part superior][Continguts][Índex] | [ Notació especialitzada >> ] |
| [ < Alteracions accidentals ] | [ Amunt : Escriptura de notes ] | [ Modificació de diverses notes a l’hora > ] |
![[image of music]](../fc/lily-f32bb029.png)
![[image of music]](../29/lily-7be83f13.png)